Segons expliquen les antigues històries del Japó, s’han de traçar les primeres manifestacions de les arts de combat sobre l’any 23 anterior a la nostra era, quan Nomino Sokume es va enfrontar en combat i va vèncer el poderós Taima no Kuehara en un combat ritual ple de ferocitat.

Van haver de passar força anys fins que els “Koryu” (escoles marcials antigues) van néixer com les coneixem avui dia. El període “Muyomachi” (1333-1568) és l’època que trobem a nombrosos “Densho” (pergamins de transmissió de les escoles antigues), en què es relaten amb detalls la florida dels primers mètodes de combat. Així, els “Bushi” van començar a ser coneguts com a “Samurai”, que vol dir “el que serveix”.

L’any 1532 “Takenouchi Hisamori” funda el “Takenouchi Ryu”, la qual és per a molts la primera escola formal de “Jujutsu” o “Jiu Jitsu”, basant-se en les seves antigues practiques de Sumo. “Hisamori” va crear un sistema de “Kogusoku” (combat cos a cos amb armadura parcial usant fils curts com el “Wakizashi” o el “Kodachi”. L’escola “Takenouchi” practicava un extens arsenal de tècniques de JuJutsu juntament amb el “Kenjutsu” “, “Bujutsu” o “Yarijutsu”.

Durant més de 200 anys que dura el període “Edo Jidai”, tradicions com “Takeda Riu Asayama”, “Ichiden Ryu”, “Takagi Yoshin Ryu”  i altres Ryus així com la mateixa “Takenouchi Ryu” aconsegueixen la seva edat d’or i el seu immortalitat com a referents quant a les tècniques de “JuJutsu”.

Actualment hem de considerar el “Jujutsu o Jiu JItsu” com una de les arts marcials més completa en la qual emprem tècniques diverses com “Atemis” (patades i cops de puny), projeccions, luxacions, extrangulacions, controls, etc.

Per tant està considerat com un excel·lent esport i l’art marcial més efectiu com a defensa personal.