El Kendo “la via de l’espasa” (Ken: Espasa i Do: Camí o via) té el seu antecessor al Ken-jutsu, que és el conjunt d’escoles medievals japoneses de combat amb espasa. La diferència és que al Ken-jutsu es busca matar l’enemic, mentre que al Kendo, l’objectiu no és guanyar el contrari, sinó guanyar-se un mateix.

El kendo utilitza una arma, antigament aquesta arma era la katana o el sabre japones. Actualment s’utilitza una rèplica de fusta anomenada “bokuto”. Hi ha diverses formes de sabres, dacord amb cada escola.

Per al combat s’usa un sabre de bambú anomenat “Shinai”, que es compon de quatre varetes de bambú, amb una empunyadura i una contera de cuir. Té una flexibilitat que permet esmorteir els cops.

L’armadura o bogu aquesta concebuda per resistir cops, és molt necessària, ja que els cops viatgen a gran velocitat i potència.

El “do” és el camí o la via, la via per superar-se un mateix, per millorar el seu propi esperit, per purificar i enfortir el seu cor. S’aprèn a suportar el cansament, a sobreposar-se a les dificultats, disciplinar-se i concentrar-se. És també educació i respecte profund cap a l’adversari, aquest fet és comú a totes les arts marcials japoneses.

El propòsit de practicar kendo és:

Modelar el cos i la ment, cultivar un esperit vigorós, i mitjançant la pràctica correcta i rigorosa, esforçar-se per millorar a l’art del Kendo.

Apreciar la cortesia humana i l’honor, relacionar-se mútuament amb sinceritat i perseguir sempre el desenvolupament d’un mateix.

Així, un mateix serà capaç d’estimar la seva societat, contribuir al desenvolupament de la cultura i promoure la pau i la prosperitat entre les persones.